En què consisteix?
Una declaració intestada d'hereus és un document legal que estableix qui són els hereus d'una persona difunta. Aquest document substitueix la voluntat de determinar, segons la llei, qui té dret a heretar.
La seva eficàcia no és immediata, així que si algú pensa que té dret a heretar, ha d'anar al notari per demostrar-ho. Passats 20 dies hàbils sense reclamació, s'emetrà la sentència notarial, i l'herència es podrà concedir si s'accepta.
Per formalitzar-lo, cal acudir a un notari que es troba en el lloc de residència habitual del difunt, el lloc on va morir, on es troben la majoria dels seus béns o a un notari del domicili de la persona que sol · licita la declaració.
Ordre de successió si no hi ha voluntat
Fills i descendents.
Pares i ascendents.
Cònjuge.
Germans i nebots.
Restes parents (fins al quart grau de consanguinitat).
Documentació necessària
DNI o passaport del sol · licitant.
DNI del difunt.
Dos testimonis d'edat.
Certificat de defunció literal: generalment facilitat per la funerària. Si no és així, pot acudir a l’oficina de registre civil o sol · licitar-ho a la pàgina web del Ministeri de Justícia.
Certificat d'Última Voluntat: s'ha de presentar perquè el notari sigui conscient que el difunt no ha fet testament.
Certificat de matrimoni, si el difunt estava casat.
Llibre de Família del difunt, i si no és possible pot presentar el certificat de naixement de cadascun dels seus fills.
En quines situacions es pot utilitzar aquest servei?
Quan es produeixi la mort d'una persona que no hagi fet testament, o que n'hagi fet un però sigui declarada invàlida. Aquest últim pot ocórrer si: l'hereu no està en la seva capacitat mental a l'hora d'atorgar el testament, el testament s'ha concedit per violència o frau o els tràmits establerts per la llei no s'han observat en l'adjudicació.
Quan un hereu ha estat deixat a una persona que també ha mort.